Ja des de 1926, any de la mort d’Antoni Gaudí, es tenia notícia del desig de crear un museu dedicat a l’arquitecte. L’obertura al públic de la Casa Museu Gaudí el 28 de setembre de 1963 va donar forma a aquest afany, que també s’acomplia amb la creació, dos anys abans, del Museu de la Sagrada Família.

La Casa Museu Gaudí es va obrir gràcies a la labor duta a terme per Amics de Gaudí. Des dels seus inicis, l’entitat lluitava per aconseguir una seu per poder-hi desenvolupar les seves activitats. També necessitava un espai per conservar-hi i exposar-hi mobles dissenyats per Gaudí, i objectes i documents relatius a l’arquitecte. L’adquisició de la casa de Gaudí al Park Güell els va permetre assentar-se en un espai significatiu, que van organitzar per mostrar al visitant la vida i l’obra de l’arquitecte. Des d’aleshores, el fons de la Casa Museu Gaudí s’ha anat constituint a base de valuoses aportacions privades, per compra, donació o dipòsit.

Arran de la cessió de la Casa Museu Gaudí a la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família l’any 1992, les col·leccions d’ambdós centres constitueixen un sol fons museístic.

MUSEU

Al juliol del 1926, un mes després de la mort d'Antoni Gaudí, Joaquim Folch i Torres, director general dels Museus d'Art de Barcelona, proposava fer, al mateix obrador de Gaudí, un museu per conservar i difondre l'obra de Gaudí. Aquesta idea era reforçada el 1935 per un grup d'artistes i intel·lectuals. La crema de l'obrador, el 1936, significà una pèrdua immensa i, per a la proposta de museu, un canvi. Es va iniciar el llarg procés de recull de material relacionat amb l'obra i la figura de Gaudí i de recomposició de models de guix a través de les restes. Aquest procés havia de permetre la continuació de l'obra del temple i l'obertura d'un museu, forçosament diferent del pensat abans del 1936. El Museu s'inaugurà el 1961 al semisoterrani de la façana de la Passió. Aquest nucli primitiu, juntament amb les posteriors ampliacions i reformes, és part de l'actual Museu que, sense oblidar el conjunt de l'obra de Gaudí, centra l'exposició en els treballs de construcció del temple. Cal destacar els dibuixos, les fotografies d'època, el mobiliari litúrgic i les maquetes originals restaurades, rèpliques d'originals i noves. És remarcable la reconstrucció de la maqueta polifunicular de l'església de la Colònia Güell. L'actual taller dels modelistes, on es restauren les maquetes originals de Gaudí i es reprodueixen a diferents escales per tal d'assegurar la fidelitat al projecte original, i un audiovisual sobre la història i el moment actual de la construcció del temple completen la visita al Museu i la fan més didàctica i comprensible. Actualment es dissenya un projecte global d'ampliació i renovació del Museu amb el doble propòsit de preservar l'obra i l'esperit de Gaudí i de facilitar-ne el seu coneixement als diversos públics interessats. Es considera rellevant la biografia personal d'Antoni Gaudí, que ha de concloure amb la visió de la seva tomba.

AMICS DE GAUDÍ

Al principi, Amics de Gaudí va ser una comissió del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va començar les seves activitats l'any 1952 amb la voluntat de celebrar, amb una gran exposició, el centenari del naixement de Gaudí. Posteriorment, Amics de Gaudí va continuar la seva missió impulsora del gaudinisme, i va organitzar activitats per a donar a conèixer la figura i l'obra de l'arquitecte. Tres de les fites més rellevants de la seva labor són les exposicions sobre Gaudí celebrades al Saló de Tinell de Barcelona l'any 1956, i al MoMA de Nova York entre 1957 i 1958, i la participació en la mostra <<Les Sources du XXe siècle>> celebrada a París entre 1960 i 1961. Arran de l'interès creixent per l'obra de l'arquitecte català, es van obrir diverses delegacions de l'entitat a l'estranger, com la dels Estats Units, liderada per George R. Collins (1917-1993), i la del Japó, dirigida per Kenji Imai (1895-1987). Amics de Gaudí es va convertir en referent de consulta sobre Gaudí per als estudiosos de tot el món. El 1960 Amics de Gaudí va endegar l'adquisició de la casa de Gaudí al Park Güell, i el 1963 aquesta es va obrir al públic com a Casa Museu Gaudí. A partir de 1968, després de la mort d'Enric Casanelles i Farré (1914-1968), Amics de Gaudí va prendre un nou tombant i a poc a poc va anar cessant les seves activitats. El 1973 l'entitat es va constituir com a associació, i actualment ha iniciat una nova etapa.

FUNDACIÓ DE LA JUNTA CONSTRUCTORA DEL TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA

El Temple Expiatori de la Sagrada Família està gestionat per una fundació eclesiàstica, la finalitat fundacional de la qual és l'administració dels pressupostos i l'execució del projecte de construcció d'un temple dedicat a la Sagrada Família, seguint fidelment les directrius inicials d'Antoni Gaudí. La Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família es va crear com a fundació canònica autònoma privada el 20 de juliol de 1895 pel llavors bisbe de Barcelona, Jaume Català. Des del seu inici com a fundació, i seguint la voluntat dels descendents del fundador Josep M. Bocabella, el president nat és l'arquebisbe de Barcelona. La direcció i la coordinació del pla de construcció del temple, la gestió dels fons econòmics i de les actuacions de la Fundació, es deleguen en una persona no pertanyent als àmbits eclesiàstics que treballa conjuntament amb els membres de la Junta Constructora. Tant el president delegat com la Junta de Patrons col·laboren de manera desinteressada.