La casa

lacasa01
lacasa02

1899-1902 El projecte del Park Güell

A finals del segle XIX, l’empresari català Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) va promoure una urbanització privada a Barcelona, que va anomenar Park Güell. L’empresari va encarregar el projecte a l’arquitecte Antoni Gaudí, i l’any 1900 van començar les obres.

El projecte es va emplaçar en una finca rural que Eusebi Güell havia adquirit l’any 1899 a la part alta de la ciutat. S’anomenava Can Muntaner de Dalt i estava situada al barri de la Salut de l’antic terme municipal de Gràcia. El 1902 Güell va ampliar la propietat amb una finca veïna, Can Coll i Pujol.

Es preveia crear una urbanització per a unes seixanta cases, equipada amb diversos serveis comuns per als seus habitants: porteria, recepció de visites, una gran plaça, mercat, una capella i servei de vigilància. La natura hi tindria un paper destacat; per això, segons les condicions fixades per a l’edificació, cada habitatge només podia ocupar una sisena part de la seva parcel·la, la resta havia de ser jardí.

El Park Güell no va reeixir com a projecte immobiliari perquè —a part de la casa del guarda, ubicada en un dels pavellons de l’entrada principal del parc— només s’hi van construir dues de les seixanta cases previstes. Les obres es van aturar el 1914 i la urbanització mai no es va acabar.


EUSEBI GÜELL i BACIGALUPI

Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) era un industrial del tèxtil i un dels prohoms més actius en la vida econòmica i social de Barcelona entre finals del segle XIX i principis del XX.

En descobrir la capacitat creativa de Gaudí, li va encarregar els Pavellons de la Finca Güell situats en uns terrenys dels afores de la ciutat, a l’actual barri de Sarrià i, poc després, el Palau Güell al carrer Nou de la Rambla, que havia de ser la nova residència de la seva família a la ciutat.

En poc temps, Güell es va convertir en el principal client de Gaudí, ja que l’arquitecte complaïa els gustos i atenia les necessitats d’aquest empresari, per al qual també va projectar l’església de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, i el Park Güell.

1903_02
1903_01

1903-1905 La casa mostra

Durant la construcció del Park Güell, Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) va permetre al contractista de l’obra, Josep Pardo i Casanovas, edificar una casa com a reclam per als possibles compradors de parcel·les. L’encàrrec el va projectar Francesc Berenguer i Mestres (1866-1914), amic i col·laborador de Gaudí.

L’octubre de 1905 es va demanar el permís d’obra a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que, en aquelles dates, la casa probablement ja estava construïda. Antoni Gaudí va signar-ne els plànols, ja que Berenguer no tenia el títol d’arquitecte.

La parcel·la triada per a la construcció de la casa, de fàcil accés per als cotxes i ben orientada, tenia vistes a Barcelona, i a l’entrada principal, la plaça i l’anomenat turó de les Tres Creus, del Park Güell.

La casa, edificada en un solar amb pendent, consta de tres plantes i soterrani, i té una torre punxeguda. Les dues xemeneies i la coberta de la torre són revestides de trencadís ceràmic, i els murs exteriors, rosats, són estucats. En aquest edifici, Berenguer utilitza la tècnica de l’esgrafiat.

L’altra casa edificada al parc —a part de la casa del guarda— va ser la de l’advocat Martí Trias i Domènech, projectada per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús.

escala-gaudi
1906_02

1906-1925 La llar de Gaudí

L’any 1906 Antoni Gaudí es va instal·lar a la casa mostra del Park Güell amb el seu pare, Francesc Gaudí i Serra, i amb la seva neboda, Rosa Egea i Gaudí. Francesc Gaudí havia adquirit la casa l’agost d’aquell any.

El pare va morir l’octubre de 1906, i la neboda, el gener de 1912. Des d’aleshores, l’arquitecte va viure sol a la casa. Se sap, però, que sovint va tenir la companyia dels seus amics, com Llorenç Matamala i Pinyol (1856-1925), escultor a la Sagrada Família. D’altra banda, les monges carmelites que havien cuidat el pare i la neboda en les seves malalties van seguir ajudant Gaudí en les tasques domèstiques.

Durant la seva estada al Park Güell, Gaudí va tenir com a veïns les famílies Güell i Trias. Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918), amic i client, residia a l’antiga casa de la finca Can Muntaner de Dalt, i l’advocat Martí Trias i Domènech, a l’altra única casa construïda al parc, la Casa Trias.

Si bé no se sap si l’arquitecte va decorar la casa, sembla que va dur a terme diverses modificacions a l’interior. Probablement va projectar el cancell d’entrada i la pèrgola que delimita la finca.

Gaudí va viure en aquesta casa durant gairebé vint anys de la seva vida, anys en què va treballar en els seus grans projectes i, des de 1914, exclusivament en la construcció de la Sagrada Família.

El 1925, l’arquitecte es va traslladar a l’obrador de la Sagrada Família.

1926-1962 La residència dels Chiappo

Després de la mort de Gaudí el 10 de juny de 1926, la seva casa al Park Güell es va posar a la venda. El comerciant italià Francesc Chiappo Arietti i la seva dona, Josefina Sala Barucchi, la van adquirir el 30 de desembre de 1926, i s’hi van instal·lar.

Per voluntat testamentària de Gaudí, els guanys de l’operació es van invertir en la continuació de les obres de la Sagrada Família. D’altra banda, amb la venda de l’habitatge es van dispersar els béns i els objectes personals que Gaudí tenia a la seva llar del Park Güell.

Els Chiappo van convertir la casa en un espai amb una nova personalitat. El segon pis es va arreglar per als masovers. El matrimoni, que admirava l’arquitecte, va donar a conèixer la casa com a Casa Gaudí.

lacasa09
lacasa10
lacasa11

1963-1991 La casa esdevé museu

La Casa Museu Gaudí es va inaugurar el 28 de setembre de 1963, amb l’objectiu que es convertís en un espai de difusió i referència internacional per a totes les persones interessades en la figura de Gaudí.

Inicialment s’havia pensat a utilitzar la casa com a residència d’estudiants gaudinistes i com a lloc per mostrar mobles i objectes dissenyats per Gaudí. Finalment, però, es va decidir adaptar-la únicament com a espai d’exposició, i s’hi van anar reunint objectes i documents relatius a la vida i l’obra de l’arquitecte. A poc a poc, es va anar constituint el museu.

Des del moment de la inauguració, Josep M. Garrut i Romà (1915-2008) va ser el director de la Casa Museu Gaudí, càrrec que va exercir fins a la seva mort.

lacasa14
LaCasa_Actualitat_01

1992-Actualitat

L’any 1992 la Casa Museu Gaudí va passar a ser propietat de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, que té com a objectiu principal la construcció del temple. Així es complia la voluntat de Gaudí, segons la qual s’havia de fer ús del seu llegat per continuar les obres de la Sagrada Família.

Des d’aleshores, la Fundació ha treballat per millorar la conservació, la seguretat i l’accessibilitat de la Casa Museu Gaudí, així com la seva museografia. A més, per ressaltar la vàlua del jardí, s’han fet obres d’adequació i s’han restaurat els elements exposats, millorant-ne també la presentació.

Actualment es continua treballant en la museografia per tal de presentar els continguts d’una manera més entenedora i atractiva, i es fa una recerca constant sobre la figura de Gaudí i el seu llegat.